Els infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) presenten dificultats en la integració de pistes auditives i visuals, fet que pot afectar el reconeixement de paraules. Aquesta tesi investiga els patrons de mirada d’infants bilingües català-castellà amb TDL (5–14 anys) mitjançant el seu seguiment ocular en tres estudis experimentals. Els resultats mostren que els infants amb TDL fixen menys la mirada a la boca i als ulls del parlant i manifesten un rendiment inferior en tasques de reconeixement de paraules, especialment davant estímuls audiovisualment incongruents i condicions només auditives. Tanmateix, l’ús de parla hiperarticulada incrementa l’atenció a la boca i apropa els seus patrons d'atenció selectiva visual als dels infants amb desenvolupament típic. Es conclou que les dificultats d’integració audiovisual poden limitar la comprensió de la parla i que les pistes articulatòries salients poden afavorir-ne el processament. Això obre la porta a intervencions específiques basades en l’ús de pistes visuals potenciades.
Laura Ferinu (Sat,) studied this question.