El ferro, un biometall essencial, exerceix un paper fonamental en nombrosos processos fisiològics. El seu metabolisme està estrictament regulat tant a nivell sistèmic com cel·lular, requerint un equilibri fi entre l'absorció, el transport, l'emmagatzematge i la utilització. Les alteracions en l'homeòstasi del ferro poden comportar conseqüències clíniques importants. L’anèmia per deficiència de ferro, el trastorn nutricional més estès a escala mundial, es produeix per una ingesta insuficient, una absorció deficitària o una demanda fisiològica augmentada. La disponibilitat de ferro és essencial per a l’eritropoesi, i les alteracions en la seva utilització o captació poden dificultar la producció de glòbuls vermells. Les patologies relacionades amb el ferro — ja siguin d’origen genètic, nutricional o derivades de malalties cròniques — presenten sovint característiques superposades, fet que fa imprescindible la combinació del diagnòstic genètic amb biomarcadors i l’avaluació clínica per arribar a un diagnòstic precís. L’anèmia sideroblàstica congènita (ASC) comprèn un grup de trastorns rars caracteritzats per la presència de sideroblasts en anell i una eritropoesi ineficaç, sovint amb una variabilitat clínica específica segons el sexe.
Building similarity graph...
Analyzing shared references across papers
Loading...
Daniel Jové Solavera
Building similarity graph...
Analyzing shared references across papers
Loading...
Daniel Jové Solavera (Tue,) studied this question.