La detecció electroquímica és particularment atractiva per a la seva aplicació en biosensors, degut a l'alta sensibilitat, simplicitat, rapidesa i rendibilitat en comparació amb la transducció òptica, així com la seva compatibilitat amb la miniaturització i petits volums de mostra. Tot i que les propietats redox intrínseques de tots els nucleòtids (dNTP) d'ADN i ARN permeten el desenvolupament de biosensors electroquímics sense marcadors per a anàlisi d'ADN sensibles a l'estructura i/o anàlisi de detecció amb l'avantatge del mesurament directe d'ADN, tenen limitacions en l'elecció del material de l'electrode, la manca de sensibilitat o la regeneració del sensor. Les etiquetes electroactives externes permeten superar aquestes limitacions i a més augmentar la sensibilitat i facilitar l'ús de més tipus de materials. La primera part d'aquesta tesi explora l'ús de marcadors redox, amb l'objectiu final d'aconseguir la seqüenciació electroquímica de l'ADN. Amb la incorporació exitosa de cinc marcadors redox oxidables es va aconseguir la detecció electroquímica simultània i radiomètrica i la quantificació del nombre total de cada nucleobase.
Cansu Pinar Yenice (2024) studied this question.