Els models de llenguatge massiu (LLM) s’utilitzen en aplicacions que generen cadenes de text molt semblants al llenguatge natural. Sobre aquesta base, s’ha dotat els LLM de capacitats similars a les humanes, com la comprensió, el raonament i la intel·ligència. A més a més, cada cop es reclama més la seva adopció com a teories cognitives capaces d’explicar el processament del llenguatge en humans. No obstant això, una mirada més atenta revela que els resultats lingüístics dels LLM estan plens d’inconsistències i continguts que cap humà neurotípic produiria, la qual cosa posa en dubte la similitud del coneixement lingüístic que codifiquen amb el llenguatge humà. En aquesta tesi, (1) es descriu de manera general el coneixement sobre morfosintaxi, semàntica i pragmàtica que s’atribueix als LLM; (2) es proporcionen proves experimentals que les similituds entre els resultats dels LLM i el llenguatge natural són només superficials i, per tant, no són qualitativament comparables; i (3) es planteja el debat sobre la tria dels mètodes utilitzats per avaluar les capacitats lingüístiques dels LLM.
Building similarity graph...
Analyzing shared references across papers
Loading...
Vittoria Dentella
Building similarity graph...
Analyzing shared references across papers
Loading...
Vittoria Dentella (Fri,) studied this question.