Building the Fortress of Virtue: Hegemonic Masculinity and the Socialisation of Virtue in the Jesuit College of San Ildefonso 1573- 1640.

Aquesta tesi investiga el Col·legi Jesuïta de San Ildefonso a la Ciutat de Mèxic durant la primera edat moderna, centrant-se en com es van adaptar les estratègies pedagògiques jesuïtes per formar els joves criolls de l'elit durant una etapa vital de transició. Considerant els elements pastorals i disciplinaris de la pedagogia jesuïta, l’estudi analitza com es preparaven per a la virilitat els nois criolls —és a dir, de descendència espanyola— a finals del segle XVI i inicis del XVII. Com a institució dissenyada específicament per als fills i nets de conquistadors, el col·legi jesuïta estava destinat a membres de l’estrat més alt de la societat colonial. Tanmateix, aquests estudiants eren considerats joves, ja que encara no s’havien casat ni havien establert les seves pròpies llars. En essència, es trobaven en un estat liminal potencialment perillós: eren “gairebé homes”. A partir del marc conceptual de la masculinitat hegemònica, aquesta recerca explora com es guiava els joves en l’aprenentatge de parlar, vestir-se, competir i consumir d’acord amb el seu estatus com a criolls de l’elit del virregnat. D’aquesta manera, la tesi aprofundeix en la nostra comprensió de com les estructures socials colonials i les desigualtats —fonamentades en matrius ètniques i de classe— van ser reforçades a través de l’educació.