The School Improvement Maze. A Multi-level Analysis of Educational Reform in Catalonia

Aquesta tesi examina l’adopció, implementació i efectes de les polítiques de millora educativa a Catalunya, on les reformes a gran escala s’han centrat en l’enfortiment dels marcs d’autonomia i rendició de comptes. Inicialment, la reforma va posar èmfasi en la descentralització de la gestió—contractació de personal, pressupost i organització—, atorgant als directors més poder, especialment sobre la selecció de professors i lideratge. Tot i que al principi es va destacar poc l’autonomia i la innovació pedagògica, recentment aquests elements han esdevingut centrals, mitjançant el lideratge pedagògic i les pràctiques competencials centrades en l’alumnat. En l’àmbit de la rendició de comptes, Catalunya va adoptar un sistema d’avaluació de baixes conseqüències per promoure la millora contínua sense mesures punitives. Les proves estandarditzades i avaluacions de la inspecció es van concebre per diagnosticar el rendiment i fomentar la reflexió. Tanmateix, l’aplicació d’aquestes polítiques és complexa per la seva naturalesa multidimensional, que abasta des de l’ensenyament fins a la governança. Sovint s’enfronten a desafiaments d’implementació per resistències, males interpretacions o problemes de capacitat, i la interacció entre polítiques pot solapar-se o entrar en conflicte, depenent de com les escoles les integrin. L’objectiu principal d’aquest estudi és explorar com s’adopten i s’implementen les polítiques de millora educativa a Catalunya, centrant-se tant en els desenvolupaments polítics com en la implementació a les escoles. Per aconseguir-ho, s’utilitza un enfocament qualitatiu d’estudi de cas, que integra múltiples mètodes i fonts de dades. L’estudi de l’adopció de polítiques combina l’anàlisi documental amb entrevistes a responsables polítics per descobrir tant les postures oficials com els processos informals. Per analitzar la implementació, les entrevistes amb actors escolars són el mètode principal per explorar com apliquen aquestes polítiques. L’anàlisi quantitativa mitjançant dades d’enquestes i registres administratius complementa les entrevistes, contrastant les qüestions identificades qualitativament i caracteritzant els contextos escolars. La triangulació de mètodes permet desglossar com es planteja políticament la millora i com les escoles responen a les demandes polítiques. Els resultats revelen que el concepte de millora educativa a Catalunya ha evolucionat amb el temps. Inicialment centrat en els resultats a través de l’autonomia de gestió, més tard es va expandir per incloure la innovació pedagògica a través de l’autonomia pedagògica i, en menor mesura, la inclusió. Aquests mandats solapats han portat a una diversificació de les respostes escolars. Les respostes variades estan fortament influenciades pels contextos específics de les escoles, tant institucionals com socioeconòmics. Tot i que l’autonomia permet les adaptacions necessàries, també genera preocupacions sobre l’equitat, ja que les disparitats en les capacitats escolars no son resoltes en el marc d’autonomia. A més, la manca de formació docent necessària per implementar certs canvis fa que el progrés depengui de la capacitat de cada escola per adaptar-se a les seves condicions. El marc de rendició de comptes, tot i estar dissenyat per promoure la reflexió, sovint produeix conseqüències imprevistes com un excés d’atenció a les proves estandarditzades i la reducció del currículum. Sota la pressió de complir amb els objectius, les escoles poden prioritzar la preparació per a les proves en detriment d’objectius educatius més amplis. Quant a les implicacions polítiques, un problema clau amb l’autonomia escolar és que assumeix que totes les escoles poden aprofitar-la de manera efectiva, però, en la pràctica, pot exacerbar les desigualtats en traslladar la responsabilitat de la millora a escoles amb pocs recursos. A més, els mandats polítics ambigus sovint condueixen a resultats imprevistos, ja que objectius i incentius poc clars donen lloc a interpretacions diverses o al rebuig de la implementació. Sense suport ni formació adequats, la millora depèn massa de la capacitat de les escoles per adaptar les polítiques.