La llum juga un paper crucial en teràpies modernes, particularment en el camp de la teràpia fotodinàmica. La teràpia fotodinàmica es una alternativa de tractament en el camp de l’oncologia, la qual aprofita la interacció de la llum amb agents fotosensibilitzadors per produir mort cel·lular. Tot i així, la seva aplicació clínica s’ha vist limitada per la falta de selectivitat i eficàcia en la destrucció de cèl·lules canceroses, així com el desafiament d’entregar de manera eficient els fotosensibilitzadors en la zona tumoral. En vista de la problemàtica presentada, el present treball de tesi estima abordar dues propostes, una basada en l’ús d’anticossos i l’altra en l’ús de nanoestructures. La primera proposta oferix selectivitat al fotosensibilitzador mitjançant l’ús d’anticossos monoclonals. S’han desenvolupat fotoimmunoconjugats amb l’anticòs trastuzumab i el fotosensibilitzador IRDye®700DX (IR700). S’ha avaluat les seves propietats fotofísiques i fotoquímiques, així com l’activitat fototòxica. La conjugació proporciona selectivitat contra cèl·lules tumorals que sobre expressen el receptor HER2 (HER2-positives). A la vegada, s’ha realitzat la conjugació amb un biosimilar del trastuzumab, Herzuma®, demostrant activitat fotodinàmica indistinguible i selecció cel·lular. A més, la conjugació de trastuzumab amb IR700 ofereix acció fotodinàmica contra cèl·lules HER2-positives resistents a trastuzumab. També, s’ha desenvolupat un fotoquimioimmunoconjugat, basat en la unió de trastuzumab amb IR700 i doxorrubicina (Dox), amb alliberació de l’agent quimioterapèutic provocada per l’exposició a la llum. S’ha avaluat l’efecte fototòxic cel·lular, així com la seva fotofísica. La unió de Dox al conjugat provoca una reducció en la capacitat de tractament. El fotoquimioimmunoconjugat, presenta selectivitat per cèl·lules que sobre expressen el receptor HER2. Finalment, s’ha desenvolupat un altre fotoimmunoconjugat basat en l’ús d’un derivat d’aza-BODIPY unit a l’anticòs trastuzumab. S’ha avaluat el fotosensibilitzador de manera fotofísica i fotoquímica, així com l’efecte fotodinàmic. Tot i no demostrar gran producció d’oxigen singlet, ha sigut efectiu en erradicar cèl·lules tumorals. Al unir-lo amb l’anticòs ha demostrat preferència fotodinàmica contra cèl·lules que sobre expressen el receptor HER2. La segona proposta aborda l’estudi de fotosensibilitzadors autoassemblatge formant nanoestructures entregant de manera mes eficient al teixit diana. S’han utilitzat ftalocianines de zinc(II) (ZnPc) amfifíliques amb capacitat d’autoassemblar-se en aigua. S’han avaluat les seves propietats fotofísiques i fotoquímiques, així com la fototoxicitat cel·lular. Els derivats de nanopartícules de ZnPc han demostrat la capacitat de desassemblar-se amb l’interacció cel·lular, donant especies fotoquímicament actives. Han provat ser efectius pel tractament fotodinàmic. El resultats obtinguts demostren noves vies en el disseny de teràpia fotodinàmica i exalten les necessitats d’abordar les complexitats associades en l’entrega i interacció de fotosensibilitzadors per millorar els resultats i poder arribar a clínica.
Mireia Jordà Redondo (Fri,) studied this question.