Diseño unívoco: una ontoteología de la creación

Aquest article introdueix el concepte d’embolic unívoc com un nou marc ontològic per comprendre el disseny com un acte metafísic de creació. A partir de la teologia medieval —en particular, de la doctrina de la univocitat de Duns Escot— i estenent-se a través de les tradicions místiques, ocultes i filosòfiques modernes, sostenim que el disseny no és merament una pràctica tècnica o estètica, sinó una manifestació del Ser mateix.  En traçar l’entrellaçament històric del disseny amb la mística cristiana,  la ciència oculta i la metafísica especulativa revelem com els artefactes emergeixen d’un camp ontològic compartit que abasta tant la vida com la tècnica.  En diàleg amb pensadors com Deleuze, Simondon, Heidegger i Thacker, proposem que el disseny opera dins d’un contínuum d’immanència, on  la  creació és distribuïda, ambigua i coemergent. El model  resultant  d'embolic unívoc desafia les concepcions jeràrquiques   i hilemòrfiques del disseny, i ofereix en el seu lloc una visió del disseny com un procés místic, recursiu i més-que-humà d’esdevenir.