Analysis of the Potential of Digital Tools to Enhance the Resistance to Earthquakes of Informal Housing: the Cases of Tanzania and Haiti.

Habitatges resistents en zones propenses a terratrèmols són crucials. Malgrat els avenços en coneixements científics i tecnologia al llarg dels anys, els terratrèmols continuen tenint un gran impacte en l’entorn construït, causant devastació i pèrdua de vides. Les estratègies actuals de Reducció del Risc de Desastres (DRR) no estan aconseguint tenir un impacte a llarg termini ni combinar amb èxit el coneixement indígena i científic. Els desastres naturals són esdeveniments naturals extrems que troben un entorn vulnerable, on les persones no tenen la capacitat per fer-hi front. Les comunitats acadèmiques i humanitàries estan explorant solucions per reduir la vulnerabilitat sísmica dels assentaments informals i, en última instància, salvar vides. El Marc de Sendai encoratja l’ús de tecnologies digitals per millorar l’eficàcia dels projectes de DRR. Les eines digitals ofereixen oportunitats per millorar la resiliència davant terratrèmols de l’habitatge informal, i el seu potencial no ha estat plenament explorat en la literatura actual. Per tant, aquesta tesi se centra en les construccions d’assentaments informals en països de baixos ingressos i té com a objectiu investigar com les eines digitals podrien millorar la seva resistència als terratrèmols. Aquesta recerca es refereix al cicle de gestió de desastres i, per tant, està estructurada en dues seccions principals: “abans” del terratrèmol (fase de gestió del risc) i “després” (fase de gestió de crisi).