Pre-colonial indigenous people and plants in the Cerrado: phytoliths and starch from Lapa do Santo and Lapa do Boquete (Central Brazil)

Al Brasil central, les pobles del període de l’Holocè Inicial van dependre extensament de les plantes per a la seva dieta, amb una transició cap al cultiu entre l’Holocè Mitjà i l’Holocè Tardà. El cultiu podria haver impulsat la producció de ceràmica, que va aparèixer amb la introducció de plantes domesticades a l’Holocè Tardà. No obstant això, la transició de la recol·lecció al cultiu encara no és del tot clara. Per aclarir aquests canvis, aquest estudi analitza fitòlits i grans de midó provinents de sediments de Lapa do Santo i Lapa do Boquete, i en aquest darrer cas també de restes lítiques i ceràmiques. Els resultats mostren que, a l’Holocè Inicial, ambdós jaciments reflecteixen un ús ampli i generalista de plantes, incloent gramínies, herbes, arbres llenyosos i palmeres. A Lapa do Santo, plantes silvestres com Manihot sp. (iuca) i Maranta arundinacea (arrel de maranta) suggereixen formes primerenques de gestió de plantes. L’Holocè Mitjà marca un canvi cap a un ús i gestió més dirigida de les plantes, amb un augment de la presència de palmeres en ambdós jaciments. A Lapa do Boquete, apareixen Manihot sp. i Zea mays (blat de moro), cosa que suggereix la pràctica d’horticultura. L’evidència de Manihot sp. a Lapa do Santo i de Zea mays a Lapa do Boquete és anterior als registres coneguts d’aquestes plantes fins ara al Brasil central. A l’Holocè Tardà, plantes domesticades com Ipomoea batatas (moniato) ja estan presents. Les eines lítiques es van utilitzar per tallar, raspar i ratllar plantes amb midó. En aquest mateix període, el blat de moro, el moniato, les herbes i les gramínies es van processar en recipients ceràmics mitjançant la mòlta, la fermentació i el torrat. Els resultats suggereixen formes primerenques incipients de gestió de plantes a l’Holocè Inicial i horticultura a l’Holocè Mitjà, mostrant un ús i gestió mil·lenària de les plantes silvestres del Cerrado al Brasil central.