Entendre l’evolució eucariota requereix tant de precisió metodològica com d’un ampli mostreig taxonòmic. En aquesta tesi, avaluem la validesa de les reconstruccions ancestrals basades en la parsimònia de Dollo, una tècnica àmpliament utilitzada per estudiar la història evolutiva, i demostrem, mitjançant simulacions i anàlisis de l’evolució de dominis, que la parsimònia de Dollo tendeix a sobreestimar de manera sistemàtica el contingut gènic ancestral. Complementem aquest estudi amb la caracterització de dos coanoflagel·lats loricats, Acanthocorbis camarensis i Cepoeca plumata, i d’un espècie que representa un llinatge nou dins d’Amoebozoa i que duu a terme comportaments únics, Apostamoeba explorator. Els coanoflagel·lats són un grup de flagel·lats heteròtrofs classificats en dos grups segons la seva morfologia: loricats i craspèdids. Aquest grup té una gran rellevància ecològica i evolutiva, per la seva prevalença als ecosistemes globals i per la seva posició filogenètica, com a grup germà de Metazoa. Les discrepàncies observades entre la morfologia de la lorica i les relacions filogenètiques posen de manifest les limitacions de la taxonomia basada exclusivament en la morfologia dins dels coanoflagel·lats. De la mateixa manera que els coanoflagel·lats aporten informació valuosa sobre l’origen de Metazoa, la posició filogenètica d’Amoebozoa, com a grup germà d’Obazoa, és fonamental per entendre l’emergència d’Opisthokonta. Per aquest motiu, estudiem l’evolució funcional dins d’Amorphea, revelant trajectòries evolutives divergents en Amoebozoa, Fungi i Metazoa.
Building similarity graph...
Analyzing shared references across papers
Loading...
Alex Gálvez i Morante
Building similarity graph...
Analyzing shared references across papers
Loading...
Alex Gálvez i Morante (Fri,) studied this question.